Sant Anastasi

Sant Anastasi fou un soldat romà de la guàrdia pretoriana de Dioclecià, convertit al cristianisme i mort a Badalona l’any 305 per la via del martiri. Per aquest motiu se’l representa com a soldat romà amb espasa, i amb la palma de seguidor de Crist i del martiri.

De la seva vida se’n sap poc, però diu la tradició que va néixer a Lleida entre els anys 263-265. Els seus pares eren pagans així, que en complir l'edat d'anar al servei, emigrà a Roma i ingressà a l'exèrcit on assolí el grau de centurió de la guàrdia personal de Dioclecià i fou centurió Cornicularius (el 26 d'agost se celebra la festivitat de Sant Anastasi Cornicularius a Itàlia).
Commogut per la fortalesa dels cristians davant del martiri, es convertí al cristianisme i es canvià el nom pel d'Anastasi (el ressuscitat). Diu Amades: "tenia gran influència entre els seus companys, que van admirar la seva gran virtut i la seva excepcional bonesa, i fins a setanta-tres d'ells van convertir-se també al cristianisme".

L’any 303, amb motiu del decret de persecució promulgat per Dioclecià, feu objecció de consciència i es deslliurà del càrrec de cap de la guàrdia de l'emperador.
Alguns autors apunten la idea que marxà de Roma per voluntat pròpia mentre que d'altres, com Joan Amades, diuen que fou a causa d'una denúncia la qual es produí després d'una baralla entre dos soldats. Com que un era pagà i l'altre cristià, la venjança del pagà es convertí en denúncia.
El fet és que, Sant Anastasi i una setantena de companys seus, coincidint amb la llegenda d'un altre sant Anastasi (de Pèrsia) fugen cap a Lleida. En arribar a les portes de la ciutat es produeix el primer miracle, el del pou de Sant Anastasi. Un cop dins la ciutat els habitants d'Ilerda es converteixen gràcies a Anastasi i els seus companys. Al mateix temps, el governador Dacià, és encoratjat per Dioclecià per tal que persegueixi amb més empenta els cristians. D'aquests manera, doncs, el sant i els seus amics són empresonats. Un cop presos els feren anar caminant fins a Caesar Augusta (actual Saragossa) i després a Tarraco, on van ser torturats, per passar finalment a la presó de Baetulo, actual Badalona. El dia 11 de Maig de l’any 305 els tragueren a tots de la presó, que era a l'actual carrer Fluvià, i els degollaren.

L'any 1896, durant unes excavacions a l'hort dels marquesos de Barberà, al mateix carrer Fluvià, on hi havia la presó, els obrers sortiren del recinte a corre-cuita. L'excavació es tancà i, al cap d'uns minuts, hi entraren el rector (Roca), el vicari (Miguel Esmerats), el contractista (Botey) i el fuster (Oliveras). Quan en sortiren duien "una cajita de madera con huesos bastante calcinados, cenizas y tierra mezclados". Segons el narrador de l'anècdota, Josep Maria Cuyàs, no s'hi va dipositar cap document. Al seu opuscle Apuntes monográficos sobre San Anastasio mártir co-patrón de nuestra ciudad, escrigué: «Debo sacrificar mi afan de investigador en aras de la fe. No hay ni espada, botones dorados, coraza, pergamino». Van "trobar-se" així les suposades relíquies del sant.

Segons explica Cuyàs, el 1936 fou incendiada la parròquia de Santa Maria. Jaume Ribó i Arenas, Administrador de la Confraria de Sant Anastasi, tement la desaparició de les relíquies les recuperà i guardà fins que retornaren al seu lloc o a un altre lloc de la mateixa església, en època posterior a la guerra civil. Avui en dia tan sols dos Administradors de la Confraria de Sant Anastasi saben el lloc on hi ha els ossos amb el jurament de no explicar-ho a ningú. I en són dos amb el propòsit que si un d'ells mor, l'altre ho expliqui a un altre confrare de la mateixa confiança, sabent-se així el misteri ben resguardat.


Sant Anastasi esdevingué doncs Patró de Lleida (des del 1627) i de Badalona (des del 1635). La seva festa es el dia 11 de Maig, i a Badalona es celebra la festivitat amb matinades, repic de campanes, ofici solemne, la passada del Sant i el cant dels goigs, que atreuen la participació de nombrosos badalonins i badalonines.

A Lleida, es celebren també les festes majors entorn a la festivitat del seu Sant Patró.




MIRACLES

Miracle del Pou de Lleida
En el moment d'arribar a Lleida, des de Roma, i assabentats de la política de persecució dels cristians del governador Dacià, els amics del sant defalleixen i es neguen a entrar-hi. S'aturaren en sec tot posant l'excusa que tenien set. Anastasi, però, continua caminant i, en passar per davant d'un pou, va cridar els companys. El pou és ple d'aigua però ells no tenen estris per a extreure-la'n. Aleshores, Sant Anastasi, s'agenolla davant del pou i, tot resant i implorant a Déu, el toca. L'aigua del pou comença a pujar fins arribar a vessar per damunt del brocal de manera que tots poden assadollar la seva set. En veure el miracle, els companys demanen perdó al sant i decideixen entrar a la ciutat amb ell.
Hi ha qui diu que el pou és el que es trobà en les excavacions de la casa natal del sant, mentre que d'altres creuen que el fet es produí fora muralla, on en la Guerra dels Segadors s'hi construí el baluard de Sant Anastasi.

Miracle del còlera a Badalona
L'epidèmia de còlera de 1885 assolà Badalona i els habitants del carrer del Pinsell prometeren canviar el nom del seu carrer pel de Sant Anastasi i erigir-li un altar si se salvaven de l'epidèmia. D'aquell carrer no en morí ningú, tan sols un operari que caigué d'una escala. Des de llavors, el carrer passà a anomenar-se de Sant Anastasi i en ell encara hi ha la fornícula construïda aleshores amb la imatge del sant, que cada 11 de maig es guarneix amb flors.

La munió de devots
L'11 de Maig de 1906, dia de Sant Anastasi, mentre Gaietà Soler (rector de Santa Maria de Badalona) és a casa del Doctor Solà tot lamentant-se que la celebració i la processó de Sant Anastasi ja no es du a terme i que el culte ha decaigut, entra un nen al menjador tot dient que els de la confraria del sant n'han tret la imatge i que comença a arribar gent de tot arreu per tal de fer la processó.

L’ametller de Badalona
Diu el cronista Soler i Barriga: "Y aunque se ignora donde fué sepultado el Santo Cuerpo de este glorioso Mártir y los de sus Santos compañeros, ni en donde están sus santas Reliquias se tiene por común tradición y piamente se cree fueron enterrados dentro del Grande Cerco de la casa ilustre del Sr Marqués de Pinós, entonces Marqués de Barbará, sita en dicha villa y muy inmediata al mar: se funda dicha presunción en què dentro de dicho cerco había un almendro que daba sus frutos con la siguiente particularidad: toda la concavidad ó parte interior de la cáscara en què está encerrada la almendra estaba teñida de color de sangre, de manera que muchos de los naturales que hoy viven, se acuerdan haber visto dicho almendro y haber cogido sus frutos con dicha extrañeza. La devoción que mis compatricios tienen á su santo patrón y las ánsias fervorosas y deseos con que esperan hallar el glorioso cuerpo y los de sus santos compañeros, les obligó a hacer una excavación y arrancar dicho almendro á fin de hallar estos gloriosos cuerpos, pensando si al último de las raíces del almendro estarían estos santos; pero no estuvieron ó Dios no quiso que lo hallasen".

La presó de Sant Anastasi a Badalona
Al segle XIX fou excavada una estança al carrer d'en Fluvià de Badalona que prengué el nom de presó de Sant Anastasi. L'encarregat de les excavacions del moment, un tal Barriga, la descrigué com un forat amb una obertura a orient per on tiraven els presos. Al fons del forat aparegué una mena de fangar amb presència d'ossos. A les parets s'hi pogueren observar les anelles de subjecció dels presos a les que falten les cadenes. També diu: «és un Ergástulo o Cárcel que pocos años hace se descubrió por casualidad en una casa que está á un lado de dicho cerco y en la calle que llaman d'en Fluvià, vulgo de'n Uyal».
Actualment sabem que es tracta d'una cisterna d'opus signinum d'època romana Segle I formada per dues galeries amb coberta de volta i cavades en la terra verge a la qual s'hi deuria entrar per un ull circular situat sobre una de les voltes.
El Baró de Maldà Rafael d’Amat i de Cortada en la seva obra Calaix de sastre i parlant del pou diu: «que era destinat... per la ràbia i bàrbara crueltat dels gentils per servir de presons dels christians que o be morirían en ellas, com de molts se refereixen, o be de ellas eren conduits al lloch del martiri, com aixís se creu del patró del present poble o sia de Badalona, lo gloriós màrtir de Jesuchrist Sant Anastasi y apar no ser infundat lo pensament, pues amés de la continuada tradició de haver lo predit Sant estat en una obscura y subterrànea presó, se veuhen en lo referit lloch alguns vestigis, com los de unas argollas clavadas en las bòvedas y refereixen los ancianos habitants en lo mateix carrer, que existian antes altres argollas, ferros y cadenes, tot lo que manifesta no ser inútil lo concepte y per lo mateix de haver estat aquell lloch la presó mateixa ahont fou reclòs lo gloriós màrtir Sant Anastasi. 1 de juny de 1797.»